Durant la setmana del 24 d'abril al 3 de maig a les classes d'història econòmica hem tractat la crisis dels anys trenta(crac del 29), corresponent al tema 14 de la guia de l'assignatura.
Per introduir el tema varem definir la crisis dels anys trenta com una etapa de profunda depressió, l'origen del qual es troba en l'evolució de l'economia nord-americana i en la influència dels EUA sobre l'economia mundial.
A nivell mundial, la crisis tenia com a base els canvis estructurals provocats per la guerra, i els seus factors eren el doble impacte de la reducció del crèdit exterior i de la difusió de la depressió nord-americana.
Les arrels de la depressió als EUA són les següents: la caiguda de la inversió i l'adopció de polítiques econòmiques inadequades.
Pel que fa al crac del 29, varem comentar que durant el 1929, tots els països importants (excepte França) va disminuir la Seva activitat econòmica. Destacar que la situació alemanya era força preocupant, pels problemes a la indústria de l'acer i i la taxes d'atur eren altes.
En canvi, als EUA la recessió va començar pel sector de la construcció.
La base del crac borsari de Nova York, va ser l'especulació borsària iniciada a partir de l'excès de capital disponible als anys 20 als EUA i a altres països. Una altra explicació, de l'especulació borsària, es la política monetària i financera dels EUA.
El factor més important d'especulació va ser el costum d'invertir a crèdit.
La inèrcia especulativa s'explica per la idea que cadascú sabrà el moment de retirar-se del mercat, la manca d'autoritat monetària i la ideologia ultra liberal.
I llavors aquesta depressió iniciada als Estats units es va estendre a la resta del món.
El crac del 29 jo el compararia amb la crisis econòmica actual, iniciada també en els Estats units. Ja que en tot moment de situacions econòmiques extremadament bones, hi ha d'haver una decaiguda. Perquè no tots els anys poden ser bons, tenint en compte que l'economia és cíclica.
