Dades personals

La meva foto
La Seu d'Urgell, Alt Urgell
hola sóc la núria gaset Albós del grup b4 d'història econòmica mundial

dilluns, 4 de maig del 2009

VALORACIÓ FINAL

Avui dia 4 de maig és l'últim dia del blog d'història econòmica mundial, que hem estat realitzant durant deu setmanes d'aquest segon semestre d'ADE.
Dur a terme aquest blog, m'ha servit per repassa setmana rere setmana els temes tractats a classe i a més a més comparar-ho amb la realitat que ens envolta. Perquè moltes coses del passat fan referència al futur més del que ens imaginem.

Ara només falta que el blog sigui avaluat!!

Atentament,
Núria Gaset Albós

NEW DEAL



L'últim dia per realitzar el blog, dia 4 de maig, a història econòmica hem parlat i comentat el new deal Nord-Amèrica (tema 15).

Roosevelt, promet a Nord-Amèrica donar una solució per afavorir tots els ciutadans; el que aconsegueix finalment és resoldre la situació laboral precària. L'objectiu de Roosevelt és que la població torni a confiar en el sistema, augmentant el poder adquisitiu (mitjançant la seguretat social i l'atur) i establint un monopoli. El primer pas va ser el sistema bancari, ja que era un sistema bancari lliure.
  • Després del crac del 29, els bancs que sobreviuen són els d'inversió, els quals tenen un major risc i per això necessiten més control, i els bancs de caràcter comercial, que operen a curt termini i no necessiten tan control. Aquests dos tipus de bancs a Europa ja existien.
  • Un altre punt important és la inspecció de la reserva federal, com que no podia ser únicament d'or es va permetre poder-hi tenir divises (dòlar Americà) convertible en or. Però, es devaluava el dòlar i acte immediat es devaluaven totes les reserves del món que depenien dels EUA (22-génova).
Política social del new deal en EUA.
L'atur va arribar al 25% de la població activa, sense que els aturats cobressin subsidi. La oposició republicana va acceptar crear-lo amb la condició de pagar un salari mínim per realitzar treballs útils. I finalment, a l'any 1935 la Social Security Actm de magner va crear la seguretat social a EUA.

Public Work Administration, va ser una lluita del new deal en contra de les altes taxes d'atur. Destaca, que entre 1936 i 1939 es van realitzar programes d'ocupació en obres públiques i es van construir també un milió de quilometres de carreteres.

La Tennessee Valley Authority, va ser una experiència pilot per dur a terme un programa de desenvolupament rural. El sector agrari estava enfonsat, perquè tenia problemes d'excès d'oferta, caiguda dels preus, crisis de mal venda i un endeutament des de 1920-21.

Per acabar el tema, hem parlat del NIRA (National Induistrial Recovery Act.) coma intent de retornar a la inversió industrial. buscava recuperar la rentabilitat de la indústria, retallant la deflació per animar a la inversió.

En resum, la coherència microeconòmica del new deal va ser limitada. I si volem comparar el new deal amb una situació actual, hem de fer esment en la poca confiança dipositada en els bancs després dels crèdits ninja i les hipoteques basura de ambdues èpoques. També, Roosevelt té una certa semblança amb Barack Obama, ja que tots dos són elegits per solucionar els problemes del país. i finalment, afegir que el pla d'inversió de Roosevelt no té punt de comparació ni en el de B. Obama ni en el de Zapatero.

diumenge, 3 de maig del 2009

CRISIS ANYS 30


Durant la setmana del 24 d'abril al 3 de maig a les classes d'història econòmica hem tractat la crisis dels anys trenta(crac del 29), corresponent al tema 14 de la guia de l'assignatura.
Per introduir el tema varem definir la crisis dels anys trenta com una etapa de profunda depressió, l'origen del qual es troba en l'evolució de l'economia nord-americana i en la influència dels EUA sobre l'economia mundial.
A nivell mundial, la crisis tenia com a base els canvis estructurals provocats per la guerra, i els seus factors eren el doble impacte de la reducció del crèdit exterior i de la difusió de la depressió nord-americana.
Les arrels de la depressió als EUA són les següents: la caiguda de la inversió i l'adopció de polítiques econòmiques inadequades.

Pel que fa al crac del 29, varem comentar que durant el 1929, tots els països importants (excepte França) va disminuir la Seva activitat econòmica. Destacar que la situació alemanya era força preocupant, pels problemes a la indústria de l'acer i i la taxes d'atur eren altes.
En canvi, als EUA la recessió va començar pel sector de la construcció.
La base del crac borsari de Nova York, va ser l'especulació borsària iniciada a partir de l'excès de capital disponible als anys 20 als EUA i a altres països. Una altra explicació, de l'especulació borsària, es la política monetària i financera dels EUA.
El factor més important d'especulació va ser el costum d'invertir a crèdit.
La inèrcia especulativa s'explica per la idea que cadascú sabrà el moment de retirar-se del mercat, la manca d'autoritat monetària i la ideologia ultra liberal.
I llavors aquesta depressió iniciada als Estats units es va estendre a la resta del món.

El crac del 29 jo el compararia amb la crisis econòmica actual, iniciada també en els Estats units. Ja que en tot moment de situacions econòmiques extremadament bones, hi ha d'haver una decaiguda. Perquè no tots els anys poden ser bons, tenint en compte que l'economia és cíclica.