Durant la setmana del 13 al 19 d'abril, a les classes d'història econòmica hem parlat el tema corresponent al Patró or (tema9).
Al segle XIX, Londres va ser el centre financer internacional i el seu sistema monetari, el patró or, va predominar, mentre que la lliura esterlina va ser la moneda més acceptada. El patró or s'acceptà a Gran Bretanya el 1816, el 1873 es va estendre als Estats Units i el 1900 gairebé tota la resta de països el van acceptar.
El patró or era un sistema Monetari que permetia convertir tots els mitjans de pagament legals (bitllets, pagarés, lletres, etc.) i canviar-los per quantitats predeterminades d'or. El sistema funcionava de la següent manera: si la lliura esterlina equivalia a 113 g d'or i el franc francès a 4,47 g d'or, la paritat (relació de canvi) entre elles era d'1 lliura per cada 25,28 francs francesos. Per exemple: 25,28 francs x 4,47 g d'or/cada franc = 113 g d'or o, el que és el mateix, 1 lliura esterlina.
Totes les monedes tenien un tipus de canvi o paritat respecte a l'or. A partir d'aquestes xifres es van fixar els tipus de canvi entre tots els països.
Aquest sistema de conversió tenia els seus defectes. Si, per exemple, els francesos i anglesos tenien un comerç equilibrat (es venien i es compraven més o menys en la mateixa proporció), podien pagar a l'altre país amb els seus propis bitllets. Però si França comprava a Anglaterra més del que li venia, aleshores els anglesos tenien molts francs i no sabien què fer-ne. La cosa més lògica era que els anglesos exigissin als francesos que els canviessin els francs per or. En fer-ho, els francesos reduïen les seves reserves d'or i, com que tenien menys or, havien de reduir la xifra de conversió dels francs en or. En devaluar-se el franc calia pagar més francs francesos per cada lliura esterlina, els productes britànics del mercat francès s'encarien i perdien competitivitat, perquè tenien menys capacitat de competir amb els productes francesos, que eren més barats.
Els països més perjudicats amb aquest sistema eren els que produïen pocs béns per a l'exportació i que, en canvi, havien d'importar dels països més desenvolupats la maquinària i la tecnologia necessàries per al seu desenvolupament. Aquests països, en haver d'anar ajustant contínuament els seus tipus de conversió -compraven molt i venien poc-, s'anaven quedant progressivament sense reserves d'or. En quedar-se sense reserves havien de devaluar la seva moneda i d'aquesta manera s'encarien tots els productes, inclosos molts productes fonamentals per a la població.
Espanya, en aquella època, era un país poc desenvolupat i tenia justament aquest problema. La compra de maquinària industrial i de productes de fort contingut tecnològic obligava Espanya a devaluar la moneda pels ajustaments automàtics que produïa el patró or. Aquesta operació perjudicava el consum de tots els espanyols, perquè els privava d'altres importacions que, per efecte del reajustament, resultaven encarides (per exemple, el petroli i els seus derivats).
Actualment, ens trobem en una situació semblant pel que a la devaluació de la moneda a causa de la crisis econòmica. i finalment destacar també, que el patró or utilitzat a molts països o podem comparar amb l'Euro, moneda utilitzada per la gran majoria de Països de la unió Europea.
