LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL

Durant els dies 20-26 d'abril ha història econòmica hem tractat el tema 11 de la guia de l'assignatura, que tracta de la primera guerra mundial (tema 11).

Per introduir el tema de la primera guerra mundial es convenient determinar-ne la conseqüència principal, és a dir els preus de Amèrica Llatina s'enfonsen.
A classe varem dividir el tema en els diferents punts claus: la guerra, la reconstrucció immediata i els anys 20 (deutes i reparacions, inflació i creixement).
1. GUERRA
Els preliminars de la guerra són les rivalitats a Europa, enfrontament imperialistes i les relacions internacionals.
La guerra va esclatar a Bòsnia a partir de l'assesinat de l'hereu del Imperi Austrhongarès, l'Imperi declara guerra a Sèrbia el 28 de juliol de 1914.
El desenvolupament de la I guerra mundial, les previsions van ser amenaçades per la realitat, la posterior crisis del 1817-18 i finalment la pau (14 punts de Wilson i armistici i conferència de Paris).
Les conseqüències de la guerra, són demogràfiques (baixes militars, pèrdues civils i dèficits de naixements), de stock de capital (danys físics, venda d'actius estrangers, parada de la inversió i falta de manteniment), desequilibris financers, producció industrial ( descens bel·ligerants, augment dels neutrals), problemes estructurals (dislocació de les relacions econòmiques), problemes socials ( democràcia i igualtat, relacions laborals i reforma agrària) i problemes territorials i humiliacions "nacionals" (les condicions per a la pau van ser imposades sense concens.
Sobre l'apartat de la reconstrucció d'Europa (1919-21) destaca la necessitat d'ajuda exterior (EUA) i l'absència d'un pla conjunt organitzat de reconstrucció.
I per acabar el tema varem analitzar la inestabilitat dels anys vint, es a dir la reconstrucció de la primera meitat del 1920, pel que fa l'Europa occidental hem parlant de l'auge de França i Itàlia (s'evita la inflació dels preus, neixen els dissenyadors de moda) i el Regne Unit i Escandinàvia (ruptura dels mercats exteriors, caiguda de la exportació, esforços per tornar al patró or, deflació i depressió de l'activitat que provocarà la pèrdua de la competivitat. com tota guerra, després van quedar uns deutes de guerra, unes reparacions posteriors i en aquesta afegir una forta inflació i problemes monetaris importants. Les tensions inflacionistes de 1920, van tenir el seu origen en els sistemes de finançament de la guerra, la fase aguda d'aquesta inflació va ser l hiperinflació (taxa de creixement dels preus superior al 50% mensual), els països que van patir la hiperinflació són Àustria, Hongria, Alemanya, Polònia, Rússia que propiciaran la creació de la NEP. I la solució d'aquesta hiperinflació va ser el rigor monetari i financer.

Com a reflexió personal dir que la guerra es va dur a terme pensant-se resoldre algunes discrepàncies entre països que no es va acabar resolent. Als països desenvolupats, actualment no hi ha guerres, cosa que em fa impossible comparar la situació de la primera guerra civil amb una circumstància actual. Tot i que a d'altres països del món si que existeixen guerres, ja siguin per la conquista de territoris, pels recursos naturals... ni avaluació econòmica realista).

PATRÓ OR

Durant la setmana del 13 al 19 d'abril, a les classes d'història econòmica hem parlat el tema corresponent al Patró or (tema9).

Al segle XIX, Londres va ser el centre financer internacional i el seu sistema monetari, el patró or, va predominar, mentre que la lliura esterlina va ser la moneda més acceptada. El patró or s'acceptà a Gran Bretanya el 1816, el 1873 es va estendre als Estats Units i el 1900 gairebé tota la resta de països el van acceptar.

El patró or era un sistema Monetari que permetia convertir tots els mitjans de pagament legals (bitllets, pagarés, lletres, etc.) i canviar-los per quantitats predeterminades d'or. El sistema funcionava de la següent manera: si la lliura esterlina equivalia a 113 g d'or i el franc francès a 4,47 g d'or, la paritat (relació de canvi) entre elles era d'1 lliura per cada 25,28 francs francesos. Per exemple: 25,28 francs x 4,47 g d'or/cada franc = 113 g d'or o, el que és el mateix, 1 lliura esterlina.
Totes les monedes tenien un tipus de canvi o paritat respecte a l'or. A partir d'aquestes xifres es van fixar els tipus de canvi entre tots els països.

Aquest sistema de conversió tenia els seus defectes. Si, per exemple, els francesos i anglesos tenien un comerç equilibrat (es venien i es compraven més o menys en la mateixa proporció), podien pagar a l'altre país amb els seus propis bitllets. Però si França comprava a Anglaterra més del que li venia, aleshores els anglesos tenien molts francs i no sabien què fer-ne. La cosa més lògica era que els anglesos exigissin als francesos que els canviessin els francs per or. En fer-ho, els francesos reduïen les seves reserves d'or i, com que tenien menys or, havien de reduir la xifra de conversió dels francs en or. En devaluar-se el franc calia pagar més francs francesos per cada lliura esterlina, els productes britànics del mercat francès s'encarien i perdien competitivitat, perquè tenien menys capacitat de competir amb els productes francesos, que eren més barats.

Els països més perjudicats amb aquest sistema eren els que produïen pocs béns per a l'exportació i que, en canvi, havien d'importar dels països més desenvolupats la maquinària i la tecnologia necessàries per al seu desenvolupament. Aquests països, en haver d'anar ajustant contínuament els seus tipus de conversió -compraven molt i venien poc-, s'anaven quedant progressivament sense reserves d'or. En quedar-se sense reserves havien de devaluar la seva moneda i d'aquesta manera s'encarien tots els productes, inclosos molts productes fonamentals per a la població.
Espanya, en aquella època, era un país poc desenvolupat i tenia justament aquest problema. La compra de maquinària industrial i de productes de fort contingut tecnològic obligava Espanya a devaluar la moneda pels ajustaments automàtics que produïa el patró or. Aquesta operació perjudicava el consum de tots els espanyols, perquè els privava d'altres importacions que, per efecte del reajustament, resultaven encarides (per exemple, el petroli i els seus derivats).

Actualment, ens trobem en una situació semblant pel que a la devaluació de la moneda a causa de la crisis econòmica. i finalment destacar també, que el patró or utilitzat a molts països o podem comparar amb l'Euro, moneda utilitzada per la gran majoria de Països de la unió Europea.

CREIXEMENT ECONÒMIC MODERN

La setmana del 30 de març al 5 d'abril, a les classes d'història econòmica mundial hem acabat el tema 8 (sorgiment de l'economia internacional) i ens hem endinsat al tema 4 del llibre (creixement econòmic modern).
Per acabar el tema corresponent al sorgiment de l'economia internacional, varem parlar de l'emigració europea, les seves causes (polítiques, religioses i econòmiques) i les seves conseqüències (socials i econòmiques).
Pel que fa al creixement econòmic modern i tot el que l'envolta varem analitzar els precedents, l'escola clàssica, l'escola neoclàssica i l'economia neoinstitucional i evolucionista; cosa que ens va permetre entendre el desenvolupament dels models teòrics de l'economia.

• Precedents, es basa en els arbitristes, que pretenen trobar solucions als problemes econòmics i demogràfics; els fisiòcrates que consideren que existia un ordre natural per a totes les coses; i el mercantilisme, segons el qual el comerç s'ha de protegir de les importacions i evitar la competivitat estrangera.
• Escola clàssica, formada pels optimistes (Adam Smith): acció invisible mercat, busca individual del màxim benefici i divisió del treball; i els pessimistes (Ricardo, Malthus): mecanismes d'ajustar els excessos de població que redueixen la productivitat i considera que la societat vivia de la producció.
• Escola neoclàssica y del desenvolupament, la formen els models de creixement per etapes (W. Rostow), els models de canvi estructural i els models estructuralistes de dependència econòmica.
• Economia neoinstitucional i evolucionista, es centra en els sistemes de propietat definits, amb les fluctuacions polítiques reformistes/conservadores i amb l'esperit empresarial de la inversió a la innovació.

A partir del tema estudiat hem pogut conèixer els inicis del comerç al món, present en els nostres dies com font d'economia mundial. Tot i que ara el comerç al món ha disminuït considerablement a causa de la crisis econòmica a la qual ens trobem immersos. A més a més em vist els diferents punts de vista que tenien del comerç, les escoles existents en aquell temps.

EL SORGIMENT DE L'ECONOMIA INTERNACIONAL

Durant la setmana del 23 al 29 de març, a les classes historia econòmica hem acabat el tema 7 i hem començat el tema 8, corresponent al llibre usat durant el curs.

Els factors que van propiciar el sorgiment de l'economia internacional varen ser les mercaderies, el treball (emigració), el capital i el comerç.
Per començar el tema varem analitzar l'evolució del comerç mundial, ja siguin les elevades tasses del comerç exterior i el creixement del comerç interior; fent referència als sectors emblemàtics de la segona revolució tecnològica, com són els materials pesats amb escàs valor afegit, la electricitat i un cost elevat de transport de productes.

També vam comentar la distribució geogràfica del comerç mundial, predominant a Europa. I la composició del comerç mundial tot analitzant el patró general fins el 1870 ( intercanvi de manufactures per matèries primes i aliments), els canvis produïts entre 1870-80, cosa que va suposar que les economies en procés d'industrialització que intercanviaven productes augmentessin els intercanvis de productes "equivalents". I per acabar aquest punt vam comentar les bases tècniques del comerç de mercaderies, destacant el progrés de la estandardització el les bases de medició, la millora de les comunicacions, el control de les malalties contagioses, la cooperació científica i els drets d'autor.
A Classe també vam explicar el lliurecanvisme o proteccionisme, que permetien defensar el producte nacional mitjançant aranzels proteccionistes.

A partir de la informació donada a classe sobre aquest tema jo crec que pel que fa als intercanvis comercials, la gran majoria de països que els van ser favorables van ser els industrialitzats.

I aquest tema relacionat amb l'actualitat, ens mostra la globalització iniciada en aquella època i actualment visible a tot el món.

DIFUSIÓ DE LA INDUSTRIALITZACIÓ SEGON CERCLE DE PAÏSOS

Durant la setmana del 16 al 22 de març, a les classes d'història econòmica em continuat el tema de la setmana passada (difusió de la industrialització) però del segon cercle de països; corresponent al tema 7 del llibre.
D'aquest tema em comentat les característiques comunes del països del segon cercle, que són sorgeixen més tard que els països del primer cercle, la localització perifèrica, l'explotació agrària tradicional i el proteccionisme (a finals del segle XIX). També varem analitzar les principals diferències entre els països implicats, que són la dotació de matèries primes, mercats domèstics i el sistema d'innovació nacional.
Els països del segon cercle, els dividim entre els de la perifèria del nord (Holanda i Escandinàvia), els de la perifèria sud (Itàlia i Península Ibèrica) i els de la perifèria est (Rússia i Japó), tot analitzant els seus recursos, mercats i sectors respectius.
Finalment, em profunditzat en Rússia i Japó, ja sigui la seva agricultura, la indústria...
I el dimecres, vam comentar unes preguntes globals de la difusió de la industrialització.

Crec que a partir del tema explicat durant la setmana, em observat que els països perifèrics es van poder arribar a industrialitzar tot i les deficiencies que tenien.

I aquest tema relacionat amb l'actualitat, ens mostra que els països situats a la perifèria de l'eix central sempre mostren menys progressos igual com passa avui en dia.

DIFUSIÓ DE LA INDUSTRIALITZACIÓ

Durant la setmana del 9 al 15 de març, a les classes d'història econòmica em tractat la difusió de la industrialització (corresponent al tema 6 del llibre).
Per començar varem parlar del primer cercle de la industrialització (Gran Bretanya, Bèlgica, suïssa, França i Alemanya) tot analitzant les seves diferencies principals.
Ens vam centrar en els problemes institucionals (1800-1830), la construcció de una red ferroviària (1840-1970) i l'atraç del creixement francès (PIB) i l'acceleració industrial Alemanya (1870-1913).
També varem argumentar les bases del creixement econòmic, basant-nos amb l'etapa principal del creixement, la indústria dels Estats Units i l'agricultura.

D'aquest tema explicat anteriorment, he entès que la difusió de la industrialització va afectar de diferents maneres als diversos països del món. Però a molt països va coincidir que hi va haver una gran expansió econòmica.

Si volem relacionar aquest tema amb l'actualitat és fa díficil ja que actualment es ens trobem en una situació econòmica desfavorable a diferencia d'aquell temps que era una època d'expansió econòmica gràcies a la difusió de la industrialització.

FACTORS DE PRODUCCIÓ I INNOVACIÓ

Durant la setmana del 2 al 8 de març, a les classes d'història econòmica mundial hem treballt el tema relacionat amb els factors de producció i innovació.

1. Expansió territorial de la industrialització, concentració de la indústria, europa occidental i costa est d'Estats Units.

2. Modernització demogràfica, paa d'un règim demogàfic antic a un regim demogràfic nou.

3. Modernització agraria, els factors claus són la expansió del dret individual de propietat, difusió de noves técniques, inici segona revolució agraria i l'impacte de nous transports de vapor. Pel que fa a les concequècies d'aquesta modernització, destaca l aproducció i productivitat i l'evolució d'actius dels sector primari i la proleterització.

4. Intensificació i extensió de la primera revolució tecnològica, 1830-70. Van augmentar les innovacions que va n permetre la concentració de treball a les fàbriques, la revolució del transport , l'acer va millorar i va augmentar la potència energetica instalada, gas i turbina.

5. La empresa industrial, la qual es va financiar mitjançant l'augment de capital fix sobre el circulant i a partir dels bancs tradicionals. A més a més, l'empresa industriales va organitzar en empresa individual, societat colectiva i societat comanditària ; afegir que la societat anònima no va avançar amb la excepció del ferrocarril.

Actualment aquestes innovacions transformades també són el motor de la nostra economia igual com passava en aquells temps. Però actualment hi ha algunes energies que començen a ser insuficients per avastir el ritme de desenvolupament que experimenta el nostre planeta. No obstant s'estan buscant fonts energetiques alternatives per substituir les font energètiques norenovalbes i que a més moltes d'elles són escases. Destacar que actualmet en el món civilitzat hem arribat al punt de dependre de l'electricitat i del petroli tant que la nostra vida sense ells seria gairebé imposible, ja que es frenaria el tranport, elecrodòmestics, la comunicació via internet, les fàbriques...